Rosegador de mida mitjana, amb un pelatge dorsal marró-vermellós, i de ventre blanquinós. Té unes orelles grans, uns ulls sortits (envoltats per un característic antifaç de pèls negres), i una cua llarga recoberta de pèls que formen a l’extrem un pinzell. És de règim omnívor, pot menjar insectes, alguns petits vertebrats, fruites, i llavors.
D’hàbits generalistes, es distribueix per bona part del territori peninsular des del nivell del mar fins a més de 2000 metres d’altitud. Freqüent al Pirineu, i molt escassa a la franja Mediterrània. El cicle reproductor i la letargia hivernal de la rata cellarda van amb consonància amb les condicions ambientals de la zona on habita cada població.
Rosegador de mida mitjana, amb un pelatge dorsal de color gris, i de ventre totalment blanc. Té uns ulls grossos de color negre que s’envolten per un petit cercle de pèls també negres. És un animal arborícola, nocturn, i un dels pocs rosegadors hivernants que trobem a la Península Ibèrica.
És d’hàbits vegetarians i té predilecció pels fruits secs amb un alt contingut calòric. Es tracta d’una espècie de requeriments ambientals centreuropeus principalment associada al bosc caducifoli, i es distribueix per la franja nord peninsular. Presenta una única reproducció anual a finals de l’estiu.